Des que va marxar del Club Bellaterra ara fa un any, l’exdirector esportiu del club, Marc Rossinés, no ha parat de treballar. El barceloní, fortament lligat a Bellaterra, ha estat treballant en la seva empresa Prohabits, dedicada a la tasca de canviar els hàbits dels seus clients per a buscar una major salut mental i física entre la població basant-se en tres eixos: l’alimentació, el moviment, i la gestió emocional.

Prohabits treballa de forma particular i individualitzada entre els seus clients per canviar aquelles conductes automatitzades del dia a dia que dificulten assolir els objectius que qualsevol persona pot proposar-se a la vida. A més, Rossines i els seus companys treballen també amb empreses per a grans grups de gent amb l’objectiu de modificar aquelles conductes que, segons indica el barceloní, costen 20 bilions de despeses derivades en sanitat arreu del món.

Per a parlar sobre la seva nova trajectòria, hem volgut entrevistar Rossinés per a saber una mica més sobre què significa canviar aquests hàbits i quina solució aporten des de Prohabits per a millorar la nostra salut, tant física com emocional, al nostre dia a dia.

Com vas començar a treballar pel Club Bellaterra?

Vaig estar 20 anys al Club Bellaterra, però ja en portava 3 treballant a un petit gimnàs que em vaig quedar, ubicat a on és actualment el forn Bonaparte. Era un gimnàs petit d’una bellaterrenca, la Ofe Rigart.  El Club Bellaterra, en aquell moment, estava un xic abandonat, ja que els clubs de la zona són molt més potents, i portar la gestió d’aquí era complicat perquè les instal·lacions estaven molt deteriorades i calia molta inversió. Va ser llavors quan vaig parlar amb el president de l’època, el sr Jordi Martínez, descansi en pau, per demanar-li de llogar les instal·lacions del Club,  i, em va dir: “el Club, actualment,  està més mort que viu, així que tu mateix”. I al cap de tres anys d’estar al gimnàs i llogant instal·lacions al Club, em van proposar que em portés la gent del gimnàs al Club, que el recondicionarien tot el que poguessin i, bé, així va ser com vaig començar a treballar pel Club.

I què fa ara el Marc?

Jo vaig acabar al Club el 2018, i mentre estava els dos últims anys, des del 2016, ja vaig demanar reducció de jornada, perquè estava començant amb el projecte de Prohabits. La meva formació sempre ha estat de la part de la gestió esportiva, amb temes d’entrenament. I amb el temps sempre vas fent cosetes, sigui de gestió o per poder oferir un servei. Llavors, m’agradava aquest projecte, me’l podia compaginar, però ja realment, després de dos anys, ja s’havia de prendre la decisió. El Club també mereixia a algú a temps complet en la part de gestió i jo necessitava més temps per veure si Prohabits funcionava o no. I vam parlar-ho amb el Club i vam arribar a l’acord d’acabar el contracte.

Intentem ser la mosca collonera, el Pepito Grillo, de les persones que volen fer el canvi

Com neix Prohabits?

Doncs mira, la meva dona, que és advocada i coach, va crear amb mi aquesta empresa que és Prohabits. Bàsicament ens dediquem a canviar els hàbits relacionats amb tres coses que fem tots cada dia: l’alimentació (tots necessitem menjar cada dia), moure’ns i la gestió de les emocions i l’estrès diari. Estem molt en sintonia amb gent molt reconeguda dins el món de la gestió dels hàbits, com és el metge Valentí Fuster, que és una eminència en el tema, i diu que es podrien estalviar gairebé 20 milions en sanitat a escala mundial que es podrien destinar a altres coses si la gent millorés els seus hàbits. Investiguem perquè costa tant i realment, la majoria de vegades, costa canviar els hàbits perquè falta motivació, un perquè personal per a canviar. Si tu vols pujar a l’Everest, hi ha d’haver algun motiu propi perquè vulguis fer-ho: no pot ser la motivació de la teva dona, ni del teu germà, ni de ningú; ha de ser teva. Si tu no tens una motivació per canviar, és molt difícil fer-ho. Llavors, nosaltres el que intentem és precisament buscar quin és el motiu que té una persona per intentar millorar la seva alimentació, el seu sedentarisme, etc., a través de la seva gestió emocional. Ens dediquem a això, i ho fem d’una manera molt diferent: intentem ser la mosca collonera, el Pepito Grillo, de les persones que volen fer el canvi.

De veritat és tan clau treballar els hàbits?

Sí, mira… hem vist que, al final, pràcticament, el 90% del que fem en el dia a dia són hàbits. Si aquests hàbits són correctes, tindrem èxit. I perquè els hàbits li agraden tant al cap? Perquè li fan estalviar temps i energia al cervell. Per tant, si tu fas una activitat en què el teu coco no ha ni de pensar, pots dedicar-te a pensar altres coses. Passa molt sovint quan fem coses del dia a dia: per exemple, vaig a la feina sempre pel mateix camí. Al final poses el teu pilot automàtic i tu pots anar pensant el que sigui, i arribes a la feina i dius: en quants semàfors m’he parat, com hi he arribat? T’hi han portat els teus hàbits. Això és sobre el que nosaltres treballem en l’alimentació, l’activitat física i la gestió emocional. Però clar, perquè això pugui seguir endavant, hem d’insistir, i per tant, adquirir un hàbit té un procés. No podem eliminar un hàbit, sinó que hem de substituir-lo per un altre. Si jo sóc un fan de la Coca Cola i finalment no em va bé, l’hauré de reduir, però no puc dir: ho deixo i ja està, ni Coca Cola ni res! No: hem d’intentar passar de la Coca Cola normal a la light, o en comptes de beure’n cinc a la setmana, passar a beure’n tres i els altres dos dies prendre una altra cosa que el cos accepti millor… I nosaltres hem d’estar al darrere de l’orella de cadascú per ajudar-lo a canviar.

Poses el teu pilot automàtic i pots anar pensant el que sigui, i arribes a la feina i dius “com hi he arribat?”

Tothom pot accedir als tractaments que feu?

Evidentment, que algú vagi a casa teva o la teva empresa, depenent de les hores que hi vagi és més o menys car. Això ho hem anat adaptant de manera que oferim una versió full equipped, que seria el Prohabits VIP, fins a una versió semipresencial on, a través d’una aplicació però sempre amb un seguiment personalitzat, individualitzat i presencial (un cop al mes o dos), aconseguim que la gent amb menys pressupost o temps pugui seguir la nostra metodologia. La veritat és que està funcionant. Al final, del que ens adonem, és que les persones funcionem molt millor quan tenim algú al darrere que ens està empenyent a fer alguna cosa, que ha de ser un repte teu, però tot i això el teu cap no et deixa canviar, perquè és més còmode continuar amb la Coca Cola. Tothom sempre busca excuses, i no serveixen per a res.

I de qualsevol edat?

Sí! Tenim des de nens que tenen problemes de sedentarisme o inclús trastorns de dèficit d’atenció, que necessiten fer activitat física de manera regular (i un entrenador personal els hi va molt bé, perquè està centrat en ells), fins a gent gran, com una senyora de 84 anys que tenim: anem a casa seva a ajudar-la, la movem, l’empenyem a què no sigui tot el dia al sofà… Llavors, tenim gent de totes les edats, realment

Pel que diu, Prohabits treballa combinant la psicologia amb entrenament físic. És així?

Bàsicament, el que intentem és, sobretot, motivar i mantenir la guspira aquella que surt de forma immediata quan dius: “vull anar al gimnàs”, “vull perdre 10 quilos” o “vull menjar millor”. Això és com quan estàs estudiant i dius que vols treure bones notes, i estudiaràs, però després del primer dia, a no ser que tinguis uns pares o algú que sigui a sobre, falles. El que intentem és, precisament, que l’acompanyament sigui el més important.

Ens agradaria tenir més gent de Bellaterra, perquè podem venir sense problema a casa seva per fer la sessió

A quina zona treballeu?

La nostra oficina és a Barcelona, però realment som a tot arreu i, tenim clients particulars i empreses a Barcelona, a Terrassa, Sant Cugat, Sant Quirze, però també a la província de Girona. El que tenim és una metodologia testada a través de prova i error, i la podem posar en pràctica allà a on calgui amb el tècnic que toqui, amb una formació prèvia i un seguiment continu de Prohabits. Tenim propostes per l’any que ve d’empreses d’arreu d’Espanya. Concretament estem començant amb una que té seus arreu de l’estat i que vol començar amb el grup que tenen a Sant Boi de Llobregat i fer-ho després a Galícia i diversos llocs.

Hi ha molta gent de Bellaterra apuntada a Prohabits?

A la zona del Vallès tenim força clients a Sant Cugat, pel tipus de població que té. A Bellaterra tenim ara mateix tres clients amb què estem treballant. Tenim tècnics aquí al Vallès i ens agradaria tenir més gent de Bellaterra, perquè podem venir sense problema a casa seva. Una de les excuses més habituals és “no tinc temps d’anar”, i aquesta la traiem d’enmig.

Com canvien els tractaments per a particulars i per a empreses?

Amb el Prohabits VIP o el semipresencial és més individual, tot i que moltes vegades treballem amb parelles també, perquè entrenen juntes. Però amb l’empresa treballem en grups de fins a 25 persones i fem el mateix: Prohabits va allà a on se’ns reclama. Ara hem començat amb una empresa a Sils amb un tractament de tres mesos, un cop a la setmana. El desavantatge que té treballar amb grups és que el seguiment, evidentment, no és tan individualitzat, però per una altra banda, té l’avantatge que el grup és molt potent. Quan fas una cosa en equip funciona molt perquè l’equip tira de tu, i l’individu no es vol quedar enrere. Els hi proposem reptes perquè la motivació segueixi, i treballem sempre perquè a la gent no li baixi l’empenta.

Finalment, hi ha nous projectes dins de Prohabits amb els que esteu treballant?

Hem estat testant la part de Prohabits semipresencial amb cinc clients, on funcionem 90% amb l’aplicació i un 10% del temps de forma presencial. Amb això aconseguim abaixar molt els costos mensuals del client sense perdre el seguiment Prohàbits. Per tant, la persona, no va sola amb una app online, sinó que el mesurem per veure a on vol arribar, i li ensenyem com ha de fer els exercicis durant el mes, mirem que ho faci bé per no fer-se mal. Llavors fem un seguiment virtual però real, a través d’un tècnic, que vigila que la persona acompleixi el seu programa d’entrenament, i automàticament la persona respon i, com a mínim, farà una mica més del que feia abans. Llavors passa un mes, ens tornem a trobar i fem un repàs de què ha canviat i com s’han seguit les rutines. De cara al setembre, d’altra banda, volem fer una petita campanya per arribar a un volum més gran de clients. Sí que hi ha gent que pot pagar-se dos entrenaments a la setmana, un nutricionista i altres coses, però volem arribar a més gent per intentar difondre la nostra idea de salut, de benestar, que és moure’t, menjar amb equilibri i gestionar les emocions per estar més sa física i mentalment.