Els científics descobreixen com l’activitat física protegeix davant el càncer.

Aquest article de La Vanguardia explica que practicant exercici afavorim la prevenció contra el càncer, ja que l’activitat física afavoreix que les cèl·lules inmunitàries destrueixen les cèl·lules tumorals.

Practicar activitat física té un efecte d’inmunoteràpia que prevé l’aparició de càncers i, en el cas de què ja hagin aparegut, ajuda a frenar la seva progressió. És la conclusió a la qual han arribat investigadors de la Universita tde Copenhague (Dinamarca) que han estudiat els efectes de l’activitat física en ratolins criats per desenvolupar melanomes, càncers de pulmó i càncers de fetge.

Investigacions anteriors havien observat que les persones que practiquen activitat física tenen un risc més baix de diferent tipus de càncer que el conjunt de la població. Assimateix, s’ha observat també en diferents càncers que l’activitat física està relacionada amb menys recaigudes després d’un tractament i amb una millor evolució dels pacients. Tot i així, el motiu pel qual l’exercici té un efecte antitumoral es desconeixia.

Segons els resultats presentats ara a la revista Cell Metabolism, l’activitat física afavoreix que un tipus de cèl·lules inmunitàries anomenades NK (de l’anglès natural killer, o assassines naturals) destrueixin les cèl·lules tumorals. Concretament, el risc de desenvolupar tumors es fin a un 60% més baix en ratolins que corren que en ratolins sedentaris. I la mida dels tumors, en els casos en què arriben a formar-se, també és un 60% més petit.

Els autors de la investigació “presenten una hipòtesis molt bona per explicar l’efecte beneficiós de l’activitat física davant el càncer i la sustenten amb experiments ben fets i resultats clars”, declara Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de l’hospital Vall d’Hebron. “Però no està demostrat que els resultats es puguin extrapolar a qualsevol tipus de càncer”.

Tabernero adverteix que els tipus de tumors analitzats a la investigació sol contenir cèl·lules inmunitàriaes i responder als tractaments d’inmunoteràpia. “Amb aquestes dades, no sabem si l’activitat física també serà beneficiosa davant de tumors que no estan infiltrats per cèl·lules inmunitàries”.

L’investigació s’ha basat en comparar ratolins que disposaven d’una roda per córrer a les seves gabies –la qual cosa els agrada– amb altres als que s’havien privat de roda i que vivien de manera sedentaria. Els autors de la feinao, liderada per Pernille Hojman, han comprobat que els primers tenien cinc vegades més cèl·lules NK en els seus tumors.

Donat que l’activitat física eleva els nivells d’adrenalina a la sang, i que aquesta hormona pot movilitzar les cèl·lules NK, els investigadors van pensar que l’adrenalina podia ser clau en l’efecte beneficiós de l’exercici.

Per esbrinar-lo, han administrat adrenalina a ratolins sedentaris amb càncer. Els resultats confirmen que l’hormona té un efecte antitumoral. Tot i així, aquest efecte és menor que el de l’activitat física. Per lo tant, te que haver alguna altra molècula involucrada. Aquesta altra molécula, han descobert els investigadors, és la interleukina 6 (IL-6).

En un últim experiment, els ratolins sedentaris tractats amb adrenalina i amb IL-6 han tingut resultats tan positius com els ratolins que disposaven d’una roda per córrer a les seves gàbies.

“L’exercici pot proporcionar adaptacions terapèutiques en l’interior dels tumors”, conclueixen els investigadors a Cell Metabolism. “Cada vegada tenim més dades que indiquen que, de manera general, l’activitat física és beneficiosa per quasi tot el mon”, sosté Josep Tabernero, de Vall d’Hebron. “Però no podem fer recomenanacions massa concretes a persones amb càncer a partir d’aquesta investigació. Per què les dades s’introdueixin en recomanacions, hauria que fer estudis, no sols en ratolins, sinó en mostres amplies de pacients i de la població general”.

Article de La Vanguardia